tag:blogger.com,1999:blog-54720857378231330172009-03-02T02:11:31.078-08:00...que el mar de llàgrimes és el mar...marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.comBlogger18125tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-22958654707801837322008-11-05T11:36:00.000-08:002008-11-05T11:37:31.407-08:00<span style="font-style: italic;">Es aburrido...<br /><br /><br />¿Es esa suficiente razón para borrar a alguién?<br /></span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-2295865470780183732?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-42121969733605925202008-11-03T08:38:00.000-08:002008-11-03T08:39:02.133-08:00<span style="font-style: italic;">En realitat haver acabat així és trist i fa pena.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">La mar s'ha esborrat.</span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-4212196973360592520?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-85227286440878895882008-10-27T08:35:00.000-07:002008-10-27T08:39:07.812-07:00<pre><span><span style="line-height: 20px; font-size: 14px; font-family: arial,tahoma,verdana;"><span style="font-style: italic;">cambio de color</span><span style="font-style: italic;">, pasa un avion y traza una linea ahora de plata...</span><br /></span></span></pre><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-8522728644087889588?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-24510555338940033732008-09-25T02:30:00.001-07:002008-09-25T02:30:53.268-07:00<span style="font-style: italic;">...el cap i el cor no es posen d'acord...<br /></span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-2451055533894003373?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-70829817127703798372008-09-08T00:34:00.000-07:002008-09-08T00:38:37.449-07:00<span style="font-style: italic;">" - ... pues véte!</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">y me fuí...</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">- ¿ Por qué te fuiste?</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">_ Porqué dijiste "pues véte" con mucho desdén... Supongo que tenia miedo.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">- Me hubiese gustado que te quedaras. Quédate.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">- Pero me fuí. ¿No lo recuerdas?</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">- Si... Quédate. Inventémos una despedia. Finjamos que la tuvimos... </span><br /><br /><span style="font-style: italic;">- Te quiero. "</span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-7082981712770379837?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-58955063772450470012008-09-03T00:50:00.000-07:002008-09-03T00:52:30.741-07:00<span style="font-style: italic;">"¿Lo vees...? ¡Está desapareciendo!</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">¡¡Te estoy borrando y soy feliz...!!</span><br /><br /><br /><span style="font-style: italic;">...tu me lo hiciste a mi primero."</span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-5895506377245047001?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-5617483425539342552008-09-01T12:53:00.000-07:002008-09-02T03:29:59.652-07:00Que tu plantis papers per façanes i portes,<br />al peu del campanar,<br />als vidres de l'escola,<br />als bancs de la capella de les monges,<br />al portaló de l'hort de l'Oriola,<br />a les estacions de tren de Valldoreix,<br />a les parades del mercat de fruita,<br />a la sortida del funicular,<br />damunt les cartelleres del cinema,<br />a la sala de ball,<br />a la torratxa de la Casa del llamp,<br />a l'escrivania de la rectoria,<br />sota els fanals del passeig,<br />a la mateixa porta de l'alcova...<br />Que ho escriguis en lletra rodona,<br />o en pal sec, o bé a la romana,<br />en caràcters d'impremta forastera,<br />en elzeverià,<br />en lletra molt ampla,<br />o en cursiva...<br />Amb carbó dur i gruixut,<br />amb guixos exaltats<br />o amb magra de color de sang donada...<br />Què hi puc fer jo, Francesca,<br />què haig de dir,<br />si amb els ulls aclucats ja sé el que escrius:<br />No m'omplis més de flors: ja no t'estimo.<br /><div style="text-align: right;">J.V. Foix<br /></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-561748342553934255?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-29453906223560100062008-08-28T06:05:00.000-07:002008-08-28T06:07:19.716-07:00... i la monotonia ens ha acabat matant...<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-2945390622356010006?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-34364235031458916082007-06-17T15:04:00.001-07:002007-06-17T15:15:23.365-07:00<span style="font-style: italic;">"Sí... Maaaar...</span><br /><br /><span style="font-style: italic;"> Sí... Maaaar...</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">Sí... Maaaar..."<br /><br /></span>Fan les onades...<br />que van...<br /><div style="text-align: right;">...i venen<br /><div style="text-align: left;">però tu has de marxar...<br />el vent xiuxiueja que <span style="font-style: italic;">"noooooo</span>...<br /><br /><span style="font-style: italic;">noooo</span>...<br /><br /><span style="font-style: italic;">no marxissssssssss</span>...<span style="font-style: italic;">"</span><br /><br />l'olor de la mar salada diu que et quedis on estas, ben prop de la costa repicant contra les roques.<br />Estimant-les.<br />Recordant-les.<br />Acaronant-les de l'aigua salada pròpia de tu, Mar.<br /><br />Però has de viatjar amb les ones com sempre, sabent que no tornaràs quan sempre ho has fet.<br />Sinò més tard. Tard. Tard. Tard. Tard....<br /><br />Però tornaràs.<br /><br /><div style="text-align: right;">No t'entristeixis....<br /><br /><div style="text-align: left;">Però és massa tard. Tard. Tard. Tard. Tard...<br /></div></div></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-3436423503145891608?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-20261981064129647082007-03-26T04:39:00.000-07:002007-03-26T04:40:04.555-07:00Els tres cops dels palmells damunt del mur:<br />Un, dos, tres: pica paret.<br />Ens llancem endavant mentre ressonen<br />i ens aturem mirant l’esquena de la Mort,<br />que es gira molt de pressa per sorprendre<br />els qui es mouen encara amb l’embranzida<br />i els fa fora per sempre d’aquest joc.<br /><br />Un, dos, tres: pica paret.<br />Se’n va la llum. Com un punt d’or, l’espelma<br />fa tremolar les ombres de la cambra.<br />Per què fa tant de fred a la postguerra?<br />La Mort es tomba i veu com la meva germana,<br />amb febre, es mou i plora sota el gel.<br /><br />Un, dos, tres: pica paret.<br />El passat era el rostre del meu pare:<br />presons i cicatrius, desercions.<br />Com el terroritzaven aquests cops<br />dels palmells contra el mur.<br />No pot acabar un gest d’impaciència.<br />La ira i la por el van delatar a la Mort.<br /><br />Un, dos, tres: pica paret.<br />No ens apartàvem mai del seu costat.<br />I ara jugo amb la meva filla morta.<br />Per què no vaig endevinar els seus ulls?<br />Però el futur, astut, sempre fa trampa.<br />No vaig sentir els tres cops: em va somriure<br />i vora meu hi havia ja el seu buit.<br />I el joc havia de continuar.<br /><br />Un, dos, tres: pica paret.<br />Ja no m’importa si la Mort em veu:<br />em giro per somriure als qui em segueixen.<br />Ara que he arribat a prop del mur,<br />no sé res del que hi pugui haver al darrere.<br />Només sé que me’n vaig amb els meus morts.<br /><div style="text-align: right;">Joan Margarit<br /><br /><div style="text-align: left;"><span style="font-style: italic;">Recordant l'ahir...</span><br /></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-2026198106412964708?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-76971138402605616872007-03-14T06:31:00.000-07:002007-03-14T06:42:31.012-07:00A cops pensava que les aigües estaven estancades, a cops casi mortes... totes juntes, això si...<br /><br />Però quelcom ha passat i és com si s'haguèssin tornat a veure per primer cop des de fa un temps... Envoncallant-se els mars i els oceans per no estar sols, per no ser un de sol...<br /><div style="text-align: right;"><br />...i tenir l'efecte del primer dia<br /><br /></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-7697113840260561687?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-25017541581437544052007-03-04T13:20:00.000-08:002007-03-04T13:29:00.246-08:00Un altre cop he perdut el mar<br />la lluna sembla voler venjar<br />sobre el desert on no es reflecteix<br />la gran traició que l'amor pateix<br /><br />Un altre cop he perdut el mar<br />cap home més serà mariner<br />vertígen fosc on hi havia blau<br />No hi ha horitzó, ni perdó ni pau.<br /><br />Un altre cop he perdut el mar<br />La platja negre no té final<br />El peix de plata que duc al cor<br />és un peix mort, ja no és cap tresor<br /><br />Un altre cop he perdut el mar<br />Estic malalt, sóc un exiliat.<br />Ja no sóc home i ho sóc molt més<br />Sóc d'aquest món que no sé quin és<br /><br />Un altre op he perdut el mar.<br />Sense remei tot ha de cremar.<br />Ja no hi ha ones, tot és foc<br />L'alè mesquí ha imposat el joc<br /><br />Un altre cop he perdut el mar,<br />Tot canviaria si jo plorés<br />haig de plorar, retrobar la llar.<br />Que el mar de llàgrimes és el mar.<br /><div style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;">Jordi Guardans.</span><br /></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-2501754158143754405?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-7358848889464020952007-02-27T06:42:00.000-08:002007-02-27T06:44:21.968-08:00Estic desfeta com un gelat a l'estiu...<br /><br /><div style="text-align: right;">...el què encara no sé és de quin gust era<br /><br /></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-735884888946402095?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-60800105499543875852007-02-18T15:26:00.000-08:002007-02-18T15:36:13.616-08:00La mar s'ha quedat estancada un dia com avui... I és difícil que un mar s'estanqui, que es quedi parat, que es morin les ones...<br /><div style="text-align: right;">Deu ser igual d'atractiu un mar sense forces?<br /><br /><div style="text-align: left;">Però aviat tornarà a bufar el vent per tenir una mar la mar de salvatge...<br /><div style="text-align: right;"><br />...ja tinc ganes de què arribi el dia...<br /><br /><div style="text-align: left;">...ja tinc ganes de beure'm la mar...<br /></div><br /></div></div><div style="text-align: left;"><br /></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-6080010549954387585?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-88052702945025093722007-02-15T14:13:00.000-08:002007-02-15T14:25:25.253-08:00Avui m'han donat una nova visió de la vida de la mar. I jo la desconeixia. Va lligat amb el misteri de descobrir.<br />He descobert una nova vida que temia. Que és millor gaudir i fer les coses que et surten del cor<br />i no patir pel moment que s'acabin. És cert. Si no les faig ara quan les faré?<br /><br />He de gaudir del mar. M'he de llençar a la seva tempesta. He d'oblidar que aquell flotador potser algun dia es peta. Potser no es petarà mai no?<br /><br />I jo, que sempre les penso aquestes coses i, contradictòria de mi, tinc por d'ofegar-me i de portar una vida monòtona amb el mar i l'oceà sabent que algun dia la mar tornarà a estar sola...<br /><br />Potser no ho torna a estar mai més no?<br /><br />He de gaudir del paisatge de les aigües braves ara que hi sóc a temps, potser algun dia em penarà no haver-les pogut veure amb els ulls que sempre volia...<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-8805270294502509372?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-51723790337811457782007-02-11T15:17:00.000-08:002007-02-11T15:28:31.408-08:00Abans l'oceà i jo erem diferents, potser és perquè ell era un misteri per mi i jo per ell i ens atreia l'aigua salada desconeguda i el perfum d'aquell mar/oceà acabat de descobrir.<br />Ara el coneixem massa; amb els ulls tancats podem explicar tots els racons i tresors amagats dels paisatges més insòlits de les nostres aigües. I és bonic conèixer un mar diferent. T'omple.<br /><br />Però què s'ha fet del misteri de descobrir?<br /><br /><div style="text-align: right;">S'ha perdut,<br />s'ha quedat enrera...<br /><br /></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-5172379033781145778?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-37670239342913915082007-02-08T16:03:00.000-08:002007-02-08T00:15:45.887-08:00Avui l'oceà estava nostàlgic, deia que ja no som innocents, tan com abans.<br /><br />I jo estic presa per ell.<br /><br />Perquè som mar i oceà.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-3767023934291391508?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5472085737823133017.post-46415972334762968162007-02-07T07:51:00.000-08:002007-02-07T08:09:33.921-08:00<div style="text-align: justify;">Hi han persones que estan destinades a plorar de per vida. Jo sóc una d'elles. Ho sé. Diuen que els qui tenen una marca prop de l'ull, on cauen les llàgrimes, són els elegits.<br />Doncs jo tinc aquest do, el de plorar per sempre.<br />Ho sé. Perquè abans de nèixer ja plorava, m'ho va dir la meva mare; però ella diu que els qui ploren abans de veure el món són els més afortunats. Jo crec que no. Simplement ja sabia el que m'esperava i plorava per no voler veure la veritat. Però ells no ho entenien. I em van posar Mar.<br /></div><br /><br /><div style="text-align: right;"> "<span style="font-style: italic;">...perquè el Mar de llàgrimes és el mar...</span>"<br /><br /><br /></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5472085737823133017-4641597233476296816?l=mardellagrimes.blogspot.com'/></div>marhttp://www.blogger.com/profile/04633104967850363205noreply@blogger.com3