Avui l'oceà estava nostàlgic, deia que ja no som innocents, tan com abans.
I jo estic presa per ell.
Perquè som mar i oceà.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
...que el mar de llàgrimes és el mar...
1 comentario:
De fet, als mars i oceans és on hi ha els ecosistemes més complexos, des dels més bonics fins als més perillosos. Com les persones.
Ahir plovia, per fi, i convidava a la nostàlgia. Tampoc és dolent, no?
Publicar un comentario