Mar Entristida

"Sí... Maaaar...

Sí... Maaaar...

Sí... Maaaar..."

Fan les onades...
que van...

...i venen

però tu has de marxar...
el vent xiuxiueja que "noooooo...

noooo...

no marxissssssssss..."

l'olor de la mar salada diu que et quedis on estas, ben prop de la costa repicant contra les roques.
Estimant-les.
Recordant-les.
Acaronant-les de l'aigua salada pròpia de tu, Mar.

Però has de viatjar amb les ones com sempre, sabent que no tornaràs quan sempre ho has fet.
Sinò més tard. Tard. Tard. Tard. Tard....

Però tornaràs.

No t'entristeixis....

Però és massa tard. Tard. Tard. Tard. Tard...