Es aburrido...


¿Es esa suficiente razón para borrar a alguién?

En realitat haver acabat així és trist i fa pena.

La mar s'ha esborrat.

cambio de color, pasa un avion y traza una linea ahora de plata...

...el cap i el cor no es posen d'acord...

" - ... pues véte!

y me fuí...

- ¿ Por qué te fuiste?

_ Porqué dijiste "pues véte" con mucho desdén... Supongo que tenia miedo.

- Me hubiese gustado que te quedaras. Quédate.

- Pero me fuí. ¿No lo recuerdas?

- Si... Quédate. Inventémos una despedia. Finjamos que la tuvimos...

- Te quiero. "

"¿Lo vees...? ¡Está desapareciendo!

¡¡Te estoy borrando y soy feliz...!!


...tu me lo hiciste a mi primero."

Que tu plantis papers per façanes i portes,
al peu del campanar,
als vidres de l'escola,
als bancs de la capella de les monges,
al portaló de l'hort de l'Oriola,
a les estacions de tren de Valldoreix,
a les parades del mercat de fruita,
a la sortida del funicular,
damunt les cartelleres del cinema,
a la sala de ball,
a la torratxa de la Casa del llamp,
a l'escrivania de la rectoria,
sota els fanals del passeig,
a la mateixa porta de l'alcova...
Que ho escriguis en lletra rodona,
o en pal sec, o bé a la romana,
en caràcters d'impremta forastera,
en elzeverià,
en lletra molt ampla,
o en cursiva...
Amb carbó dur i gruixut,
amb guixos exaltats
o amb magra de color de sang donada...
Què hi puc fer jo, Francesca,
què haig de dir,
si amb els ulls aclucats ja sé el que escrius:
No m'omplis més de flors: ja no t'estimo.

J.V. Foix