Que tu plantis papers per façanes i portes,
al peu del campanar,
als vidres de l'escola,
als bancs de la capella de les monges,
al portaló de l'hort de l'Oriola,
a les estacions de tren de Valldoreix,
a les parades del mercat de fruita,
a la sortida del funicular,
damunt les cartelleres del cinema,
a la sala de ball,
a la torratxa de la Casa del llamp,
a l'escrivania de la rectoria,
sota els fanals del passeig,
a la mateixa porta de l'alcova...
Que ho escriguis en lletra rodona,
o en pal sec, o bé a la romana,
en caràcters d'impremta forastera,
en elzeverià,
en lletra molt ampla,
o en cursiva...
Amb carbó dur i gruixut,
amb guixos exaltats
o amb magra de color de sang donada...
Què hi puc fer jo, Francesca,
què haig de dir,
si amb els ulls aclucats ja sé el que escrius:
No m'omplis més de flors: ja no t'estimo.

J.V. Foix