skip to main | skip to sidebar

Mar de llàgrimes

...que el mar de llàgrimes és el mar...

lunes 8 de septiembre de 2008

" - ... pues véte!

y me fuí...

- ¿ Por qué te fuiste?

_ Porqué dijiste "pues véte" con mucho desdén... Supongo que tenia miedo.

- Me hubiese gustado que te quedaras. Quédate.

- Pero me fuí. ¿No lo recuerdas?

- Si... Quédate. Inventémos una despedia. Finjamos que la tuvimos...

- Te quiero. "
Publicado por mar en 0:34

0 comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Entrada más reciente Entradas antiguas Página principal
Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

Datos personales

Mi foto
mar
Ver todo mi perfil

Archivo del blog

  • ▼  2008 (8)
    • ►  noviembre (2)
      • Es aburrido... ¿Es esa suficiente razón para bor...
      • En realitat haver acabat així és trist i fa pena. ...
    • ►  octubre (1)
      • cambio de color, pasa un avion y traza una linea a...
    • ▼  septiembre (4)
      • ...el cap i el cor no es posen d'acord...
      • " - ... pues véte! y me fuí... - ¿ Por qué te fu...
      • "¿Lo vees...? ¡Está desapareciendo! ¡¡Te estoy bo...
      • Que tu plantis papers per façanes i portes, al peu...
    • ►  agosto (1)
      • ... i la monotonia ens ha acabat matant...
  • ►  2007 (10)
    • ►  junio (1)
      • Mar Entristida
    • ►  marzo (3)
      • Els Morts
      • Retrobament
      • He perdut el mar
    • ►  febrero (6)
      • Estic desfeta com un gelat a l'estiu... ...el què...
      • Mar estancada
      • Nova mar
      • Aigües misterioses
      • L'oceà
      • Benvinguts