domingo, 11 de febrero de 2007

Aigües misterioses

Abans l'oceà i jo erem diferents, potser és perquè ell era un misteri per mi i jo per ell i ens atreia l'aigua salada desconeguda i el perfum d'aquell mar/oceà acabat de descobrir.
Ara el coneixem massa; amb els ulls tancats podem explicar tots els racons i tresors amagats dels paisatges més insòlits de les nostres aigües. I és bonic conèixer un mar diferent. T'omple.

Però què s'ha fet del misteri de descobrir?

S'ha perdut,
s'ha quedat enrera...

2 comentarios:

Pd40 dijo...

Perdre el misteri de descobrir? Això mai, el nostre coneixement és com un globus, quan més en tens més inflat està. Però a la vegada, quan més gran és el globus més gran és la superfície del que desconeixem... no perdis mai la curiositat per descobrir.

David JB dijo...

Sempre, sempre, hi haurà coses per descobrir, jo crec que mai es perdrà el misteri de descobrir. L'oceà és massa gran com per conèixer-lo a fons.