domingo 11 de febrero de 2007

Aigües misterioses

Abans l'oceà i jo erem diferents, potser és perquè ell era un misteri per mi i jo per ell i ens atreia l'aigua salada desconeguda i el perfum d'aquell mar/oceà acabat de descobrir.
Ara el coneixem massa; amb els ulls tancats podem explicar tots els racons i tresors amagats dels paisatges més insòlits de les nostres aigües. I és bonic conèixer un mar diferent. T'omple.

Però què s'ha fet del misteri de descobrir?

S'ha perdut,
s'ha quedat enrera...

2 comentarios:

Pd40 dijo...

Perdre el misteri de descobrir? Això mai, el nostre coneixement és com un globus, quan més en tens més inflat està. Però a la vegada, quan més gran és el globus més gran és la superfície del que desconeixem... no perdis mai la curiositat per descobrir.

Laprí | David dijo...

Sempre, sempre, hi haurà coses per descobrir, jo crec que mai es perdrà el misteri de descobrir. L'oceà és massa gran com per conèixer-lo a fons.