Avui m'han donat una nova visió de la vida de la mar. I jo la desconeixia. Va lligat amb el misteri de descobrir.
He descobert una nova vida que temia. Que és millor gaudir i fer les coses que et surten del cor
i no patir pel moment que s'acabin. És cert. Si no les faig ara quan les faré?
He de gaudir del mar. M'he de llençar a la seva tempesta. He d'oblidar que aquell flotador potser algun dia es peta. Potser no es petarà mai no?
I jo, que sempre les penso aquestes coses i, contradictòria de mi, tinc por d'ofegar-me i de portar una vida monòtona amb el mar i l'oceà sabent que algun dia la mar tornarà a estar sola...
Potser no ho torna a estar mai més no?
He de gaudir del paisatge de les aigües braves ara que hi sóc a temps, potser algun dia em penarà no haver-les pogut veure amb els ulls que sempre volia...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Doncs aquesta visió és bona, s'ha de gaudir el moment, no cal anar buscant el patiment. Has d'aprendre a nedar, així et donarà igual si el flotador t'aguanta o no, tu soleta et valdràs. I quan tinguis aquesta seguretat gaudiràs molt més totes les coses. Ànims!! :)**
Si vivim a tope el moment no pensarem en quan acabarà, ens oblidarem d'això, i quan arribi, doncs apa, però això sí, hem de saber nedar, que sinó, anirà pitjor. Vagi bé.
M'agrada el post. De vegades, només hem d'aprendre a mirant-se les coses amb altres ulls
Publicar un comentario