cambio de color, pasa un avion y traza una linea ahora de plata...

...el cap i el cor no es posen d'acord...

" - ... pues véte!

y me fuí...

- ¿ Por qué te fuiste?

_ Porqué dijiste "pues véte" con mucho desdén... Supongo que tenia miedo.

- Me hubiese gustado que te quedaras. Quédate.

- Pero me fuí. ¿No lo recuerdas?

- Si... Quédate. Inventémos una despedia. Finjamos que la tuvimos...

- Te quiero. "

"¿Lo vees...? ¡Está desapareciendo!

¡¡Te estoy borrando y soy feliz...!!


...tu me lo hiciste a mi primero."

Que tu plantis papers per façanes i portes,
al peu del campanar,
als vidres de l'escola,
als bancs de la capella de les monges,
al portaló de l'hort de l'Oriola,
a les estacions de tren de Valldoreix,
a les parades del mercat de fruita,
a la sortida del funicular,
damunt les cartelleres del cinema,
a la sala de ball,
a la torratxa de la Casa del llamp,
a l'escrivania de la rectoria,
sota els fanals del passeig,
a la mateixa porta de l'alcova...
Que ho escriguis en lletra rodona,
o en pal sec, o bé a la romana,
en caràcters d'impremta forastera,
en elzeverià,
en lletra molt ampla,
o en cursiva...
Amb carbó dur i gruixut,
amb guixos exaltats
o amb magra de color de sang donada...
Què hi puc fer jo, Francesca,
què haig de dir,
si amb els ulls aclucats ja sé el que escrius:
No m'omplis més de flors: ja no t'estimo.

J.V. Foix

... i la monotonia ens ha acabat matant...

Mar Entristida

"Sí... Maaaar...

Sí... Maaaar...

Sí... Maaaar..."

Fan les onades...
que van...

...i venen

però tu has de marxar...
el vent xiuxiueja que "noooooo...

noooo...

no marxissssssssss..."

l'olor de la mar salada diu que et quedis on estas, ben prop de la costa repicant contra les roques.
Estimant-les.
Recordant-les.
Acaronant-les de l'aigua salada pròpia de tu, Mar.

Però has de viatjar amb les ones com sempre, sabent que no tornaràs quan sempre ho has fet.
Sinò més tard. Tard. Tard. Tard. Tard....

Però tornaràs.

No t'entristeixis....

Però és massa tard. Tard. Tard. Tard. Tard...